Vés al contingut

Reflexions sobre el projecte de requalificació del Miniestadi

Març 11, 2010

Conceptes clars sobre el projecte de requalificació del Miniestadi

  1. Hi han dues versions dels beneficis econòmics que obté el Barça amb aquesta requalificació:

a)    67,7 milions d’euros, segons l’informe municipal. Per aquest preu l’ajuntament podria expropiar els terrenys i  fer-hi els equipaments que fan falta a la ciutat

b)    215 milions d’euros, segons la versió del Barça

A qui ens podem creure?

Algú diu la veritat?

2.  El que sí sabem del cert és que són els ciutadans de Barcelona els que perdran 70.600 m2 d’equipaments.

3.  No hi ha cap motiu perquè els ciutadans perdin un dels pocs terrenys que queden a Barcelona qualificats com d’equipaments pel Pla General Metropolita (PGM), que va ser elaborat per qualificats urbanistes i aprovat per la Comissió Provincial d’Urbanisme l’any 1976 i que va ser referendat legislativament l’any 2004

El que es coneix com a PGM-76 correspon al Pla General Metropolità d’Ordenació Urbana, aprovat per la Comisión Provincial de Urbanismo de Barcelona el 14 de juliol de 1976, l’objecte del qual és l’ordenació urbanística del territori que integrava l’extingida Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, i que comprenia un total de 27 municipis. Les Normes Urbanístiques del mateix, així com les modificacions introduïdes a nivell normatiu, han estat editades per la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en la darrera reedició actualitzada de 2004

4.  Segons diu el projecte, els 1624 pisos que es volen construir implica que 4.222 nous veïns vindran a viure al barri, i la densitat de població del barri de Sant Ramón s’incrementarà en un 17,6%. Aquests valors surten de l’estimació que a cada pis hi visquin 2,6 persones.

Si fem el càlcul amb una habitabilitat de 4 persones per pis, surt un valor de 6496 nous veïns i un increment de població al barri del 27%. Aquest immens augment de població agreujarà la mobilitat de la zona, ja densament poblada, i el gran col·lapse que es produeix cada 15 dies amb els partits de futbol.

5. Això empitjorarà amb les 4000 places d’aparcament que s’hi volen construir

6. També és motiu de preocupació el nou pavelló multiusos de 8000 m2 on es podran programar grans actes de masses i on podem tenir concerts multitudinaris molt sovint

7. També empitjorarà la mobilitat el nou hotel previst de 15.000 m2 de sostre edificable

8. Falta un estudi seriós de la mobilitat generada per l’augment de la població al barri
9. Segons diu el projecte, dels 130.000 m2 de sostre edificable se’n destinaran 78.000 m2 a habitatge lliure i 52.000 m2 a habitatge protegit, que és el 40% mínim a que obliga la llei i inferior al que recomana el Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 (això significa que els pisos protegits seran molt més petits perquè la relació entre les dues modalitats en quan al nombre de pisos és de 50/50), amb l’agravant que, en els moments actuals, el preu que marca la llei per l’habitatge protegit és molt semblant al de l’habitatge lliure i encara ho serà més segons les previsions de futur.

            El Pla de l’Habitatge de Barcelona 2008-2016 en el  punt A.1.2, diu:

            Els nous desenvolupaments urbanístics que porti a terme l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb les previsions de la memòria social d’habitatge, tendiran a assolir uns percentatges d’habitatge protegit del 50-60%, sempre i quan la viabilitat tècnica i econòmica del planejament urbanístic així ho permeti i superant en tot cas els mínims legals del 40% previstos per al conjunt dels diferents règims. Aquestes previsions seran complementades per reserves d’habitatge dotacional.

            El valor d’aquests percentatges és en m2 de sostre edificable i no en nombre d’habitatges.

            10.  L’alçada dels edificis serà de 6 a 14 plantes, amb un  impacte ambiental evident

            11.  Els equipaments que s’hi construiran no cobreixen ni els 12.000 m2 de dèficit d’equipaments que actualment té el barri, ni els 26.000 m2 necessaris per donar servei als nous veïns (segons marca la llei d’urbanisme 20 m2 per cada 100 m2 de sostre). La suma de tots dos seria de 38.000 m2.

            El projecte parla de fer-hi 11.200 m2 d’equipaments, part dels quals són els que es perden amb la desafecció del carrer Danuvi i que ja eren equipaments abans del nou projecte, és a dir que els nous equipaments reals només són 7.000 m2

            En definitiva, el dèficit d’equipaments que aquest projecte genera al barri és de 31.000 m2, quan abans de la requalificació era de 12.000 m2.

            12.  Dels 70.600 m2 d’equipaments que es perden al barri, 7.300 m2 van al barri de Gràcia i la resta (63.300 m2) s’ubicaran a Montcada i Reixac. Es intolerable que els equipaments es construeixin a 30 Km del lloc a on es necessiten.

            13.  És immoral que la tant necessària i reivindicada reordenació del nostre barri, estigui segrestada per una empresa privada, i que a més se’ns faci el xantatge dient que si l’ajuntament no permet fer un negoci multimilionari no es podrà arreglar aquesta part de les Corts. En últim extrem a l’ajuntament sempre li queda l’opció de l’expropiació en benefici de la ciutat. En aquest barri hi fa falta una reordenació, però no a canvi d’un dels més grans “pelotazos” que s’han fet a Barcelona.

            14. SÍ, L’AJUNTAMENT HA DE REQUALIFICAR ELS TERRENYS, per poder afegir als equipaments esportius de caràcter públic que tanta falta fan al districte, tots els altres equipaments socials necessaris pel barri i la ciutat. Estem d’acord que l’ajuntament requalifiqui els terrenys per poder fer-hi un altre tipus d’equipaments i que a més de fer-hi els equipaments esportius i zones verdes (COM MANA LA LLEI), s’hi facin:

            Ÿ  Pisos tutelats per a gent gran

            Ÿ  Pisos de lloguer per a joves

            Ÿ  Un centre sociosanitari públic, ben equipat, amb especialistes i aparells de diagnòstic i tractament

            Ÿ  Centre d’atenció primària (CAP)

            Ÿ  Centre de dia per a gent gran

            Ÿ  Centre de serveis socials

            Ÿ  Centres d’Atenció Especialitzada per a persones amb discapacitat

            Ÿ  Ludoteques

            Ÿ  Escoles

            Ÿ  Instituts de Secundaria

            Ÿ  Escoles de formació professional

            Ÿ  Escoles d’adults

            Ÿ  Museus, sales d’exposicions

            Ÿ  Biblioteques

            Ÿ  Mercat

            Ÿ  Auditori

            Ÿ  Ateneu

            Ÿ  Centres socials

            Ÿ  Llocs de reunió per les entitats del barri

            Ÿ  Sala de concerts

            Ÿ  Centre cultural

            Ÿ  Teatre

            Ÿ  Escoles bressol

            Ÿ  Residencies per a gent gran

            Ÿ  Llocs de reunió per a joves

            Ÿ  Residencies d’estudiants

            Ÿ  Residencies d’investigadors

            Ÿ  Espais de trobada i de relació entre el veïnat per construir el que de veritat és un barri i una ciutat cohesionada

            Ÿ  Centre cívic

            Ÿ  Punt verd

            i tants d’altres equipament de caire social i sense lucre econòmic per a ningú, però sí necessaris per a una mínima qualitat de vida i de relació entre les persones, que és el que dona sentit a la vida comunitària en una ciutat.

            15. A Barcelona no queden més terrenys per construir-hi els equipaments que fan falta a tota la ciutat.

            On els pensen construir?

            Perquè l’ajuntament deixa perdre aquesta oportunitat?

            16. Volem que els beneficis que resultin de l’operació siguin per a la ciutat i no per a una empresa privada.

            17. No volem col·laborar en l’estafa multimilionària que es vol fer als ciutadans de Barcelona

            18. NO PERMETREM  MÉS ESPECULACIÓ URBANÍSTICA AL NOSTRE PAÍS

            19. Recull de textos de la llei que regula una requalificació de terrenys:

            La llei hi diu la seva

            Potser ens ajudarà a entendre la situació fer referència a alguns preceptes legals que regulen què es pot fer amb els equipaments, especialment els esportius:

            Pla General Metropolità de Barcelona (1976), article 214.6: “Quan un equi­pament no sigui necessari i el sòl no s’afecti a un altre tipus d’equipament comu­nitari, el sòl esmentat haurà de ser destinat a parc o jardí públic”.

            Carta Municipal de Barcelona (1998), article 73.2: “La transferència de sos­tre edificable entre diverses parcel·les no pot incrementar l’edificabilitat global del municipi de Barcelona ni reduir els espais destinats pel planejament a parcs i jardins urbans i a equipaments en cadascun dels districtes municipals”.

            Llei d’Urbanisme de Catalunya (2005), article 95.1: “La modificació de figu­res del planejament urbanístic que tingui per objecte alterar la zonificació o l’ús urbanístic dels espais lliures, les zones verdes o els equipaments esportius con­siderats pel planejament urbanístic com a sistemes urbanístics generals o locals ha de garantir el manteniment de la superfície i de la funcionalitat dels sistemes objecte de la modificació. Els canvis proposats dels terrenys qualificats d’equi­paments esportius només poden comportar que se n’ajusti la superfície quan ho requereixi l’interès prevalent de llur destinació a espai lliure o zona verda.”

            No comments yet

            Deixa un comentari

            Fill in your details below or click an icon to log in:

            WordPress.com Logo

            Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

            Google photo

            Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

            Twitter picture

            Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

            Facebook photo

            Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

            S'està connectant a %s

            %d bloggers like this: