Skip to content

PER UN URBANISME AL SERVEI DE LA CIUTAT

Octubre 30, 2010

El FCB ha sol·licitat a la Generalitat de Catalunya que aturi el projecte de requalificació del miniestadi.

Una vegada més els veïns i veïnes hem posat el nostre gra de sorra per aturar l’especulació urbanística a la nostra ciutat. Si no haguéssim fet oposició des del naixement del projecte, quan encara no patíem la crisi immobiliària, els pisos ja serien fets.

Les nostres manifestacions, pancartes als balcons, explicació de la reqüalificació i les seves conseqüències, a les assemblees, etc. han creat complicitat i bona relació veïnal que ens ha fet dia a dia més forts i més conscients del model de ciutat que volem. Ara hem de seguir atents a noves iniciatives perquè els terrenys del miniestadi continuen sent molt atractius.

La Coordinadora vol expressar un profund agraïment a tots els col·laboradors, veïns i veïnes que fent pinya han fet possible el que semblava un somni i la confiança de seguir plegats amb el nostre lema des de fa 12 anys :

¡¡  ELS TERRENYS DEL MINIESTADI SÓN EQUIPAMENTS PER A LA CIUTAT   !!

Moltes gràcies a tots pel vostre suport!!!

Coordinadora d’AA VV i Entitats de Les Corts


Nota de premsa  que la Coordinadora

d’Associacions de

Veïns i Entitats de Les Corts

ha fet arribar als mitjans de comunicació

 

PER UN URBANISME AL SERVEI DE LA CIUTAT

La Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Les Corts valora positivament la sol.licitud de suspensió del tràmit d’aprovació de requalificació del Miniestadi del FCB dirigit a la Generalitat de Catalunya.

Amb la suspensió d’aquesta modificació del PGM, queda aturada la construcció de 1.625 pisos així com l’augment del dèficit d’equipaments a Les Corts aprovat per PSC, CiU i ERC a l’Ajuntament de Barcelona, projecte que els veïns havien denunciat i recorregut amb l’assessorament de professionals del dret i  de l’urbanisme.

Després del Barça 2000 i Barça 2010 considerem que és urgent fer un altre urbanisme no especulatiu i amb la plena participació ciutadana. Els veïns estarem atents a que els nous projectes de futur de la zona  es facin sense canviar la qualificació actual dels terrenys i amb la garantia  d’assegurar  la bona convivència entre activitat esportiva i veïnal.

És per això que des de la Coordinadora demanem al FCB que expliqui al més aviat possible als veïns el seu futur projecte que ells anomenen “Espai Barça “per tal de poder valorar-lo i poder-hi  participar activament.

Barcelona, 19 d’octubre 2010


Audiència pública

Juliol 7, 2010

Us comuniquem que es farà una audiència pública al districte, i que serà al Saló d’actes del Districte de les Corts, plaça Comas nº 18, el proper dijous dia 8 de juliol a les 19,30h.

Preguem la vostra assistència i la vostra participació. Es tracta de fer el major nombre possible de preguntes, a la mesa dels polítics, referents a la requalificació del miniestadi.

Us en suggerim algunes:

  • Perquè volen continuar endavant amb la requalificació del miniestadi quan tres dels membres de l’ajuntament de Barcelona que han participat en el procés i que són:
  1. EL TINENT D’ALCALDE D’URBANISME RAMÓN GARCÍA-BRAGADO
  2. EL GERENT D’URBANISME RAMON MASSAGUER
  3. L’ARQUITECTE CARLES DÍEZ

estan  imputats per la justícia (presumiblement per prevaricació i falsetat documental) pel cas de la requalificació de l’hotel del Palau de la música i, en el cas de Garcia-Bragado, ha estat cessat de les seves funcions a l’ajuntament?

Veure notícia dels diaris El Punt Nació DigitalAvui

  • Perquè no es paralitza el procés de la requalificació si el Sr Sandro Rosell, president de la nova junta del FC Barcelona ha declarat que  no vol la requalificació i que aquesta li ve obligada per l’anterior junta?
  • Perquè es manté el procés si un dels firmants del pacte, l’alcalde de Montcada i Reixac, està imputat pel cas Pretoria i ha tingut de dimitir del seu càrrec?
  • Perquè continuen amb aquest projecte si la majoria del veïns i d’associacions veïnals de Barcelona  hi estan en contra i han signat un document en contra del projecte?
  • Perquè, a dia d’avui, no tenim resposta a les al·legacions que EL MES D’ABRIL vam presentar, tant la Coordinadora com diverses entitats i veïns a nivell individual, en contra del projecte?
  • Quina zona verda i d’equipaments està prevista a la zona que es desafecta de Pintor Tapiró?

Podeu afegir tot el que se us acudeixi.

Us hi esperem!!!

Corrupció i urbanisme

Juny 23, 2010

Us convidem a la sessió que amb el títol “Corrupció i Urbanisme” tindrà lloc dins de l’escola d’estiu d’Attac Catalunya.

El taller en el que participem com a Coordinadora de l’AA VV i Entitats de les Corts per explicar i reivindicar que no volem la requalificació del miniestadi i que lluitarem fins el final serà el:

Dia: 30 de juny

  • Lloc: Casa Elizalde C/ Valencia 302 (metro Passeig de Gràcia)
  • Horari: de 18 a 19,30h.

En primer lloc l’arquitecte Agapit Borràs farà una intervenció d’uns 30 minuts, desprès intervindrà la Presidenta de la Coordinadora Adela Agelet explicant el cas del miniestadi, com també ho faran representants opositors a l’hotel Vela i al Pla Caufec. Finalment hi haurà un torn de paraules pel públic de 30 minuts on tothom podrà intervenir per expressar la seva opinió sobre els casos de corrupció que estem vivint últimament al nostre territori, buscant actuacions conjuntes per lluitar-hi des de la ciutadania.

L’Escola d’estiu d’Attac Catalunya fa 8 anys que s’està fent a la casa Elizalde, és totalment gratuïta, no rep cap tipus de subvenció i funciona amb  la col·laboració solidària de tots els participants.

L’entrada és lliure i gratuïta.

Per a més informació podeu consultar el blog de l’Escola d’Estiu d’Attac


Informe sobre l’assemblea del 22 d’abril 2010

Mai 14, 2010

L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat el tràmit administratiu per a requalificar el Miniestadi mitjançant una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) fet a la mida del demandant (el Sr. Laporta en nom del Barça) sense fer cas de la llei que mana  la conservació dels equipaments i zones verdes de la ciutat.

Hem entrat en el procés de rebatre la MPGM  mitjançant arguments legals i en el tribunal de justícia que correspongui, i per això ja hem presentat les al·legacions a l’ajuntament.

La representat de l’AA VV del barri de Gràcia ens va explicar que ells van guanyar davant dels tribunals el cas de la requalificació dels terrenys de la clínica Quirón, evitant que si facin pisos i mantenint-ho com a equipaments pel barri. Com a primícia ens va explicar que han presentat l’expedient a la FISCALIA ANTICORRUPCIÓ perquè obri una investigació i que els hi han admès a tràmit, cosa gens fàcil. Els propers dies en sentirem a parlar. Aquest cas també l’està portant el nostre advocat Eduard Moreno.

Com podeu veure, RES ESTÀ FET, encara que voldrien que ens desaniméssim, cada vegada hi ha més motius per pensar que no ho aconseguiran i que ELS EQUIPAMENTS SEGUIRAN AL BARRI, perquè, tal com va dir el representant de la FAVB , aquest projecte té molts punts febles

Així les coses, i sabent que la via judicial és llarga, ens cal pensar en una organització a curt i llarg termini per assegurar mitjans informatius i econòmics corresponents a la nova etapa. De moment ens sembla important mantenir setmanalment la taula informativa, impulsar la venda de motxilles que vam iniciar a l’assemblea i la difusió de la nostra reivindicació ciutadana en tots els àmbits de la societat: entitats culturals, revistes, diaris, escoles, associacions, universitats,etc

És per això que demanem la vostra col·laboració. Ens reunim cada dilluns al local de la Travessera de les Corts 94 a les 19,30h i voldríem comptar amb la vostra presencia i els vostres suggeriments.

Si ens envieu un mail amb el text PARTICIPAR us afegirem a la llista de les persones convocades a les reunions de treball.

Moltes gràcies pel vostre interès i fins aviat.

Coordinadora d’AA VV i Entitats de Les Corts


ASSEMBLEA INFORMATIVA

Abril 16, 2010

Ordre del dia:

Informació de la situació actual de la

REQUALIFICACIÓ DEL MINIESTADI

Data: Dijous 22 d’abril 2010

Hora: 19,00 h.

Lloc: Teatre de l’escola de Sant Ramon. Carretera de Collblanc 86, Barcelona (metro Collblanc, línea 5, al costat de l’església de Sant Ramon)

Intervindran:

  • Eduard  Moreno, advocat urbanista
  • Marta Cañadas, membre de l’AA VV Vila de Gràcia. Ens explicarà com van guanyar el judici de la clínica Quirón, que és un cas molt semblant al nostre
  • Agàpit Borràs, arquitecte urbanista
  • Jordi Giró, vicepresident de la FAVB
  • Adela Agelet, Presidenta de la Coordinadora de l’AA VV i Entitats de les Corts

RESUM DE LES AL·LEGACIONS PRESENTADES PER LA COORDINADORA DE VEÏNS I ENTITATS DE LES CORTS.

Primera.- És preceptiu que  el  Secretari  de l’  Ajuntament diligenciï  els  plànols,  la  memòria  i  els altres documents que  integren  el Pla.

Segona.- Els convenis Urbanístics signats entre els Ajuntaments de Barcelona i Montcada i Reixac i F.C Barcelona, no responen a raons d’interès general al contenir reserves de dispensació a favor d’un particular.

Tercera.– La Modificació del PGM amb determinacions per un àmbit territorial discontinu, no s’ajusta a la normativa vigent.

Quarta.- Els actes administratius de l’aprovació de la Modificació del Pla General Metropolità, estan viciats per manifesta desviació de poder.

Cinquena–  El caràcter imperatiu del punt 6 de l’article 214 de les N.N.U.U del PGM no permet les requalificacions destinades a equipaments mitjançant una modificació puntual d’aquest.

Sisena–  La Modificació del P.G.M, conculca els articles 94.2 del DL 1/2005, de 26 de juliol i 161.2 del RPU ja que la previsió de majors espais lliures no s’efectuen en la mateixa zona o sector, afectat per la Modificació:

A les al·legacions exposades fins ara s’ha d’afegir l’especial preocupació dels veïns que veuen com la solució als greus problemes de mancances d’equipaments al barri ( no al ecobarri) se’ls hi escapa de sobte mitjançant aquesta desmesurada operació urbanística que difícilment pot ser entesa no tan sols pels veïns que l’han rebutjada frontalment a mesura que l’han anant coneixent, sinó pels ciutadans en general i per la pròpia massa social de l’entitat. És cert,  que el Barça és més que un Club i que és un actiu de la ciutat de Barcelona i fins i tot de Catalunya. Però això, que por ésser utilitzat pels promotors del projecte a favor de les seves  propostes és precisament una raó de més per no donar una imatge tergiversada de la ciutat i el país que representa. A la cultura urbanística de Barcelona li sobren aquestes operacions immobiliàries, tancades i agressives, que obliden el teixit urbà de l’entorn, els estàndards urbanístics i la protecció del medi ambient fruit de la progressiva desregularització que s’intenta introduir en el món de l’urbanisme, on els conceptes d’equipaments, parc verds i espais públics, tan necessaris per a l’equilibri i el bon funcionament de la ciutat, es converteixen ara en contenidors de noves  activitats privades. Així s’ utilitza un nou llenguatge i anomenat “ecobarri”, “motor cultural” i “multiservei” allò que és simplement una operació comercial incompatible amb el concepte d’equipament esportiu, social o cultural.

Barcelona, a 13 d’abril de 2010

EXCM. SR. ALCALDE-PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Els arquitectes censuren la requalificació del Miniestadi

Març 25, 2010

Article publicat al diari El Punt, referent a la “Jornada sobre la Modificació del Pla General Metropolità amb motiu de la nova ordenació dels terrenys del Futbol Club Barcelona”, celebrada al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el passat dia 12 de març.

A l’acte també van assistir-hi nombrosos veïns que van explicar els seus arguments en contra del projecte.

“Els arquitectes i urbanistes de Barcelona no saben veure, segons diuen ells mateixos, els avantatges que tant l’alcalde, Jordi Hereu, com el president del grup de CiU, Xavier Trias, asseguren que obtindran el districte de les Corts i el conjunt de la ciutat amb l’MPGM de reordenació dels terrenys del FCB. En el decurs d’un debat obert que es va fer divendres al vespre al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, al qual van assistir unes setanta persones, només es van pronunciar a favor de la requalificació de la parcel·la del Miniestadi per construir-hi 1.625 habitatges el director tècnic del sector d’Urbanisme del consistori barceloní, Ricard Fayos, i l’arquitecte de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, Enric Martínez. Aquest últim va reconèixer que el seu municipi serà el gran beneficiat de l’obligada reposició de les 7,06 hectàrees de sòl d’equipaments esportius que desapareixeran de Barcelona. La resta de professionals que es van pronunciar ho van fer per censurar el conveni que Hereu va signar el 28 de juliol del 2009 amb el president blaugrana, Joan Laporta, i que ha donat pas al projecte urbanístic, aprovat en tràmit inicial amb els vots dels regidors del PSC i de CiU. Fins i tot Enric Serra, redactor per encàrrec de l’Ajuntament del pla director del Portal del Coneixement, va manifestar que l’MPGM en curs és fruit de «l’oportunitat política i tàctica», i que s’ha evitat una anàlisi en profunditat de les necessitats del sector de ponent de la capital catalana que hauria permès, segons la seva opinió, restituir el sòl privat d’equipaments que es perd a les Corts més a prop de l’àmbit d’actuació. L’arquitecte Sebastià Jornet va denunciar que, aplicant la nova llei d’urbanisme de Catalunya, la cessió de sòl per a equipaments comunitaris que hauria de fer el Barça és de 26.000 m² , en lloc dels 11.200 m² que recull l’acord. El seu homòleg Lluís Brau va acusar l’Ajuntament d’haver «cedit a la pressió d’un grup privat», mentre que l’urbanista Agàpit Borràs, que assessora la Coordinadora d’Associacions de Veïns de les Corts, contrària que s’alci un petit nou barri a l’illa del Miniestadi, va reclamar que s’aturi una operació «feta a pedaços i decantada a favor dels interessos del Barça». La directiva del FCB va ser representada per l’urbanista i assessor de Laporta, Ramon Roger, que també va tirar una galleda d’aigua freda sobre el projecte per la seva dubtosa viabilitat econòmica. «No hi ha cap empresa privada que pugui afrontar uns resultats com aquests. Aquesta transformació urbana té enormes dificultats i confiem entre tots poder tirar endavant», va afirmar Roger”.

Entre les intervencions també hi va haver la de Jordi Giró vicepresident de la FAVB (Federació d’associacions de veïns de Barcelona) que va fer una defensa aferrissada d’una altre manera de fer ciutat. És per això que des de la Coordinadora ens sentim optimistes i estem segurs que aquest projecte no pot tirar endavant, i més si continuem amb la resposta unànime de tots els veïns del barri i de la ciutat tal com ho ha estat fins ara.

Us informem que estem preparant les al·legacions en contra del projecte, a les que us animem a participar, i que el proper mes d’abril convocarem una assemblea informativa.

Reflexions sobre el projecte de requalificació del Miniestadi

Març 11, 2010

Conceptes clars sobre el projecte de requalificació del Miniestadi

  1. Hi han dues versions dels beneficis econòmics que obté el Barça amb aquesta requalificació:

a)    67,7 milions d’euros, segons l’informe municipal. Per aquest preu l’ajuntament podria expropiar els terrenys i  fer-hi els equipaments que fan falta a la ciutat

b)    215 milions d’euros, segons la versió del Barça

A qui ens podem creure?

Algú diu la veritat?

2.  El que sí sabem del cert és que són els ciutadans de Barcelona els que perdran 70.600 m2 d’equipaments.

3.  No hi ha cap motiu perquè els ciutadans perdin un dels pocs terrenys que queden a Barcelona qualificats com d’equipaments pel Pla General Metropolita (PGM), que va ser elaborat per qualificats urbanistes i aprovat per la Comissió Provincial d’Urbanisme l’any 1976 i que va ser referendat legislativament l’any 2004

El que es coneix com a PGM-76 correspon al Pla General Metropolità d’Ordenació Urbana, aprovat per la Comisión Provincial de Urbanismo de Barcelona el 14 de juliol de 1976, l’objecte del qual és l’ordenació urbanística del territori que integrava l’extingida Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, i que comprenia un total de 27 municipis. Les Normes Urbanístiques del mateix, així com les modificacions introduïdes a nivell normatiu, han estat editades per la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en la darrera reedició actualitzada de 2004

4.  Segons diu el projecte, els 1624 pisos que es volen construir implica que 4.222 nous veïns vindran a viure al barri, i la densitat de població del barri de Sant Ramón s’incrementarà en un 17,6%. Aquests valors surten de l’estimació que a cada pis hi visquin 2,6 persones.

Si fem el càlcul amb una habitabilitat de 4 persones per pis, surt un valor de 6496 nous veïns i un increment de població al barri del 27%. Aquest immens augment de població agreujarà la mobilitat de la zona, ja densament poblada, i el gran col·lapse que es produeix cada 15 dies amb els partits de futbol.

5. Això empitjorarà amb les 4000 places d’aparcament que s’hi volen construir

6. També és motiu de preocupació el nou pavelló multiusos de 8000 m2 on es podran programar grans actes de masses i on podem tenir concerts multitudinaris molt sovint

7. També empitjorarà la mobilitat el nou hotel previst de 15.000 m2 de sostre edificable

8. Falta un estudi seriós de la mobilitat generada per l’augment de la població al barri
9. Segons diu el projecte, dels 130.000 m2 de sostre edificable se’n destinaran 78.000 m2 a habitatge lliure i 52.000 m2 a habitatge protegit, que és el 40% mínim a que obliga la llei i inferior al que recomana el Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016 (això significa que els pisos protegits seran molt més petits perquè la relació entre les dues modalitats en quan al nombre de pisos és de 50/50), amb l’agravant que, en els moments actuals, el preu que marca la llei per l’habitatge protegit és molt semblant al de l’habitatge lliure i encara ho serà més segons les previsions de futur.

            El Pla de l’Habitatge de Barcelona 2008-2016 en el  punt A.1.2, diu:

            Els nous desenvolupaments urbanístics que porti a terme l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb les previsions de la memòria social d’habitatge, tendiran a assolir uns percentatges d’habitatge protegit del 50-60%, sempre i quan la viabilitat tècnica i econòmica del planejament urbanístic així ho permeti i superant en tot cas els mínims legals del 40% previstos per al conjunt dels diferents règims. Aquestes previsions seran complementades per reserves d’habitatge dotacional.

            El valor d’aquests percentatges és en m2 de sostre edificable i no en nombre d’habitatges.

            10.  L’alçada dels edificis serà de 6 a 14 plantes, amb un  impacte ambiental evident

            11.  Els equipaments que s’hi construiran no cobreixen ni els 12.000 m2 de dèficit d’equipaments que actualment té el barri, ni els 26.000 m2 necessaris per donar servei als nous veïns (segons marca la llei d’urbanisme 20 m2 per cada 100 m2 de sostre). La suma de tots dos seria de 38.000 m2.

            El projecte parla de fer-hi 11.200 m2 d’equipaments, part dels quals són els que es perden amb la desafecció del carrer Danuvi i que ja eren equipaments abans del nou projecte, és a dir que els nous equipaments reals només són 7.000 m2

            En definitiva, el dèficit d’equipaments que aquest projecte genera al barri és de 31.000 m2, quan abans de la requalificació era de 12.000 m2.

            12.  Dels 70.600 m2 d’equipaments que es perden al barri, 7.300 m2 van al barri de Gràcia i la resta (63.300 m2) s’ubicaran a Montcada i Reixac. Es intolerable que els equipaments es construeixin a 30 Km del lloc a on es necessiten.

            13.  És immoral que la tant necessària i reivindicada reordenació del nostre barri, estigui segrestada per una empresa privada, i que a més se’ns faci el xantatge dient que si l’ajuntament no permet fer un negoci multimilionari no es podrà arreglar aquesta part de les Corts. En últim extrem a l’ajuntament sempre li queda l’opció de l’expropiació en benefici de la ciutat. En aquest barri hi fa falta una reordenació, però no a canvi d’un dels més grans “pelotazos” que s’han fet a Barcelona.

            14. SÍ, L’AJUNTAMENT HA DE REQUALIFICAR ELS TERRENYS, per poder afegir als equipaments esportius de caràcter públic que tanta falta fan al districte, tots els altres equipaments socials necessaris pel barri i la ciutat. Estem d’acord que l’ajuntament requalifiqui els terrenys per poder fer-hi un altre tipus d’equipaments i que a més de fer-hi els equipaments esportius i zones verdes (COM MANA LA LLEI), s’hi facin:

            Ÿ  Pisos tutelats per a gent gran

            Ÿ  Pisos de lloguer per a joves

            Ÿ  Un centre sociosanitari públic, ben equipat, amb especialistes i aparells de diagnòstic i tractament

            Ÿ  Centre d’atenció primària (CAP)

            Ÿ  Centre de dia per a gent gran

            Ÿ  Centre de serveis socials

            Ÿ  Centres d’Atenció Especialitzada per a persones amb discapacitat

            Ÿ  Ludoteques

            Ÿ  Escoles

            Ÿ  Instituts de Secundaria

            Ÿ  Escoles de formació professional

            Ÿ  Escoles d’adults

            Ÿ  Museus, sales d’exposicions

            Ÿ  Biblioteques

            Ÿ  Mercat

            Ÿ  Auditori

            Ÿ  Ateneu

            Ÿ  Centres socials

            Ÿ  Llocs de reunió per les entitats del barri

            Ÿ  Sala de concerts

            Ÿ  Centre cultural

            Ÿ  Teatre

            Ÿ  Escoles bressol

            Ÿ  Residencies per a gent gran

            Ÿ  Llocs de reunió per a joves

            Ÿ  Residencies d’estudiants

            Ÿ  Residencies d’investigadors

            Ÿ  Espais de trobada i de relació entre el veïnat per construir el que de veritat és un barri i una ciutat cohesionada

            Ÿ  Centre cívic

            Ÿ  Punt verd

            i tants d’altres equipament de caire social i sense lucre econòmic per a ningú, però sí necessaris per a una mínima qualitat de vida i de relació entre les persones, que és el que dona sentit a la vida comunitària en una ciutat.

            15. A Barcelona no queden més terrenys per construir-hi els equipaments que fan falta a tota la ciutat.

            On els pensen construir?

            Perquè l’ajuntament deixa perdre aquesta oportunitat?

            16. Volem que els beneficis que resultin de l’operació siguin per a la ciutat i no per a una empresa privada.

            17. No volem col·laborar en l’estafa multimilionària que es vol fer als ciutadans de Barcelona

            18. NO PERMETREM  MÉS ESPECULACIÓ URBANÍSTICA AL NOSTRE PAÍS

            19. Recull de textos de la llei que regula una requalificació de terrenys:

            La llei hi diu la seva

            Potser ens ajudarà a entendre la situació fer referència a alguns preceptes legals que regulen què es pot fer amb els equipaments, especialment els esportius:

            Pla General Metropolità de Barcelona (1976), article 214.6: “Quan un equi­pament no sigui necessari i el sòl no s’afecti a un altre tipus d’equipament comu­nitari, el sòl esmentat haurà de ser destinat a parc o jardí públic”.

            Carta Municipal de Barcelona (1998), article 73.2: “La transferència de sos­tre edificable entre diverses parcel·les no pot incrementar l’edificabilitat global del municipi de Barcelona ni reduir els espais destinats pel planejament a parcs i jardins urbans i a equipaments en cadascun dels districtes municipals”.

            Llei d’Urbanisme de Catalunya (2005), article 95.1: “La modificació de figu­res del planejament urbanístic que tingui per objecte alterar la zonificació o l’ús urbanístic dels espais lliures, les zones verdes o els equipaments esportius con­siderats pel planejament urbanístic com a sistemes urbanístics generals o locals ha de garantir el manteniment de la superfície i de la funcionalitat dels sistemes objecte de la modificació. Els canvis proposats dels terrenys qualificats d’equi­paments esportius només poden comportar que se n’ajusti la superfície quan ho requereixi l’interès prevalent de llur destinació a espai lliure o zona verda.”